Barceloneta... la estamos cargando

Entrevista a Josep Gargantè, conductor de bus en TMB

Usuaris/es pels 2 dies! ja son 80 les entitats adherides!

Fax a TMB i correu a la consellera

Un altre usuari pels 2 dies ens fa arribar la següent proposta:

Enviar un (dos o mil) correus a l'atenció de la Consellera de Treball Mar Serna, consellera.serna@gencat.net

Enviar un (dos o mil) fax a la direcció de l'empresa 93 298 73 00

En tots els casos, recolzant la lluita dels treballadors/es de TMB-autobusos en la seva reclamació dels 2 dies de descans setmanal, aturar la criminalització i repressió als vaguistes, així com a aquelles persones que com a usuàries ens hi solidaritzem.

Solidaritat

L'ESPECULACIÓ EXPULSA

ALS VEÏNS/ES DE LA BARCELONETA!!!

AJUNTAMENT MENYS PROPAGANDA I MÉS FETS

El dilluns 7 d'abril a les 9 hores ens concentrem contra l'especulació urbanística en La Barceloneta (que des de l'aprovació del "Pla dels Ascensor se ha incrementat de forma considerable) davant les portes del Jutjat de Primera Instància en el carrer Via Laietana 8-10

Aquest acte és per denunciar la greu situació social en que se trobem del nostres veïns Agostin, Carlos i Margarita que es veuen obligats a tindré que marxa de la seva casa perquè no les renoven el contracte del pis

El cas de l'Agostin i de la seva família, no és un cas més dels moltíssims contractes de cinc anys que es no es renoven o dels molts casos de mobbing que s'estan produint en el barri i que està representant una expulsió lenta i indirecta de veïns de tota la vida.

L'Agustín i la seva família tenen problemes de discapacitat i uns ingressos salarials mínims. El desnonament de la seva casa i la més que probable expulsió del barri (donat el preu desorbitat dels lloguers) pot representar-los problemes de salut física i psíquica (duen tota la vida vivint en La Barceloneta) al perdre tots els seus llaços d'amistat i d'arrelament

Us esperem

L'hotes Vela pretén saltar-se la legislació que protegeix el litoral

No apaguem la màgia del Pou del Món

L’any 2004 unes entitats del barri del Poblenou vam lliurar a l’Ajuntament el projecte dels Pous del Món per tal que l’incorporés al nou Parc Central. Aquest projecte consistia en la construcció simbòlica d’un pou que fos tan i tan profund que travessés tota la Terra fins a sortir en un altre indret on hi hauria l’altra boca del Pou. D’aquesta manera, no caldria donar la volta al Món en la recerca de la trobada, la gent miraria directament a l’interior del Pou i podria parlar i veure altres persones que des de l’altre costat farien el mateix. Seria la manera més curta per acostar-nos a una altra gent, a una altra cultura. Amb aquest projecte en el parc hi hauria un punt de trobada “profund”, de contacte humà, de sorpresa.

Això és possible perquè el pou amagaria en el seu interior una pantalla i una webcam connectada a Internet que permetria la comunicació interactiva. Per altra banda, la forma de pou fa possible, gràcies a la foscor que hi ha en el seu interior, veure les imatges d’una pantalla a plena llum del dia.

Estem realment davant d’un fet innovador, perquè la comunicació a través de la xarxa, que fins ara s’ha reclòs als ordinadors personals dins les cases, és possible traslladar-la a un espai públic on lliurement la gent pugui parlar, saludar-se, cantar, riure o donar, si s’escau, mostres de solidaritat, sense prémer cap botó.

L’atracció de mirar a l’interior dels pous és un acte reflex innat en tots nosaltres, però en aquest pou tan especial, només passar-hi pel costat hi quedarem atrapats per les ones sonores provinents del seu interior, per exemple la d’uns nens jugant o d’algú que tot fent l’eco crida: “Hi ha algú en aquesta banda de la Terra?!” El Pou donarà vida al parc i, més enllà de la tafaneria que desperti quan s’inauguri, farà que els usuaris de la nova zona verda se sentin veïns i veïnes d’un altre punt del món.

L’arquitecte Jean Nouvel, a qui l’Ajuntament de Barcelona va encarregar el disseny del Parc Central, va recollir de bon grat la idea i la hi va incorporar. No obstant això, l’Ajuntament no va crear la Comissió, integrada per representants del Consistori, veïnals i tècnics, que les entitats reclamàvem per orientar i dirigir el projecte. Dos anys més tard, novament, en constatar les entitats que no es feien els passos per concretar el lloc de l’altra boca del Pou, vam haver d’adreçar-nos a la Regidoria de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació, que desconeixia totalment la proposta. Finalment, es va decidir que la connexió es faria amb Guayaquil (Equador), ciutat agermanada amb Barcelona, elecció encertada ja que el col·lectiu de nouvinguts equatorià és el més nombrós de Sant Martí. No obstant això, la negativa a crear aquesta comissió ha tingut com a conseqüència la pèrdua del sentit original del projecte:

• A Barcelona, a l’interior del Pou només hi haurà una pantalla. No hi haurà els elements que permetin la comunicació interactiva, ni el micro, ni els altaveus, ni la càmera. La càmera, en comptes de captar les persones que s’aboquin al pou, estarà situada a la part alta d’una xemeneia per transmetre imatges aèries del Parc.
• A Guayaquil, no hi haurà pou. Hi haurà una pantalla convencional en què es veuran les vistes del nostre Parc i una càmera que prendrà unes imatges del passeig del Malecón que nosaltres veurem en la pantalla del pou.

D’aquesta manera es perd el sentit simbòlic d’un forat que travessa la Terra. És fonamental que a Guayaquil hi hagi, amb la forma que ells decideixin, un pou, o una cosa similar, que compleixi aquesta funció, un cràter, una mina...

I també es perd la comunicació humana. Els veïns i veïnes passem de ser actors a espectadors. Fet així, en el Pou no hi haurà vida i s’assecarà. I és que té cap interès mirar una televisió que mostri una panoràmica?

Les entitats sotasignants ens sentim defraudats pel que considerem una banalització de la idea inicial. L’Ajuntament ha de rectificar, i això, si es vol, és fàcil perquè es tracta només que prengui una decisió política, ja que tota la infraestructura del pou està feta correctament i fins i tot des de Barcelona es finança l’obra de Guayaquil. Estem a un pas de ser pioners en una iniciativa original de referència internacional o de fer un nyap de dubtós futur. Les nostres autoritats haurien d’entendre que el lluïment dels canvis urbanístics de les dues ciutat en unes pantalles no pot estar per sobre de la ciutat de les persones, de la gent, de la ciutat realment viva, on es generin espais de trobada tan “màgics” com aquest.

Si, sent pessimistes, no aconseguim que es recuperi el sentit d’aquesta idea, nosaltres, que hem tingut aquesta iniciativa, l’hem batejada i hem vetllat pel seu desenvolupament, demanem, per respecte i coherència, que al que ara s’inauguri no se li digui “Pou del Món”.

Si, sent optimistes, l’Ajuntament rectifica, gaudirem del Parc més profund del Món.

• Joan Maria Soler i Farràs

(autor del projecte)

• Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
• CER Bac de Roda

(grup de vivendes a tocar del Parc Central)

• Comunitat de propietaris Grup J. Civit

(grup de vivendes a tocar del Parc Central)

• Apropem-nos

(Xarxa de persones, entitats i serveis del Poblenou que treballa per la convivència i el coneixement mutu de veïns i veïnes de diferents procedències geogràfiques i culturals)

• Comissió Proequipaments del Poblenou
• Coordinadora d’Entitats del Poblenou
• FAVB

(Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona)

• FAEC

(Federación de Asociaciones Ecuatorianas de Catalunya)

Jutgen els tres joves que es van penjar durant tres dies d'una torre a Esplugues

Ahir es va celebrar un judici de faltes al jutjat d'instància i instrucció número 1 d'Esplugues contra els tres joves que el maig passat es van penjar, durant tres dies, d'una torre a 50 metres per protestar contra el pla urbanístic Caufec. En un principi s'imputava als joves resistència i desobediència a l'autoritat i desordres, però finalment se'ls ha jutjat només per desobediència. El jutge ha de dictar ara sentència i els podria imposar una multa. llegir més

Més informació

Vídeo Jornades "La Barceloneta parla i decideix"

L'Ajuntament presenta un pla per poder exercir el dret de tempteig i retracte en vint barris barcelonins

L'Ajuntament de Barcelona exercirà el dret de tempteig i retracte en una vintena de zones repartides per tota la ciutat. Generalment, en barris i àrees on ja existeixen plans de reforma o projectes de rehabilitació, i en barris d'atenció especial. El consistori comença a presentar avui en els plens dels districtes el seu projecte de modificació del pla general metropolità, que estableix les àrees amb dret de tempteig i retracte. Amb la prioritat en la compra de finques, el consistori vol frenar l'especulació.

Llegir article

3ª manifestació en contra del espigons del litoral barceloní

INTERVENCIÓN DE MERCÈ TATJER EN LAS "JORNADAS DE PARTICIPACIÓN VECINAL AUTO-ORGANIZADAS DE LA BARCELONETA"

Sábado, 29 de marzo de 2008. Centro Cívico de La Barceloneta, 11:30 horas.

Me han invitado a estas jornadas para valorar las consecuencias del famoso "plan de los ascensores". Mi objetivo es centrarme en las implicaciones patrimoniales que puede generar el mismo. Cuando hablamos de patrimonio no nos estamos refiriendo a los edificios o monumentos exclusivamente, o lo que es lo mismo, al llamado patrimonio arquitectónico y artístico. También cabe valorar el patrimonio industrial - que en La Barceloneta podía estar representado por el conjunto de La Maquinista- y el patrimonio inmaterial -las tradiciones y costumbres que se dan en un determinado lugar, aquí está claro: la fiesta de las corales-. La visión que el ayuntamiento tiene del barrio, desde el punto de vista patrimonial, es la de un "gran monumento". Un sitio en el que sólo deben permanecer algunas estatuas y monumentos de cierto interés, no protegen ni al patrimonio industrial ni al inmaterial. Muestra de todo ello es que el catálogo patrimonial de La Barceloneta -los edificios y monumentos destacables que deben protegerse frente a posibles deterioros- no ha avanzado lo suficiente en 30 años. No se ha aumentado la protección de los pocos restos del pueblo originario de 1753, y menos aún las costumbres del lugar en cuestión. Esta pasividad se ha visto agravada en las últimas tres décadas, en un duro contexto de dejadez y destrucción del patrimonio ya existente.

Cuando hicimos el P.E.R.I. de 1983 los edificios tradicionales de una planta estaban protegidos frente a la amenaza de elevar plantas. Ahora sólo están catalogados los que tienen una arquitectura modernista: el Can Solé, por ejemplo. El ayuntamiento no contempla otra cosa, y La Barceloneta es un ejemplo de urbanismo barroco. Este estilo valora una perspectiva especial de las calles: todas ellas trazados rectos que miran hacia el mar, rodeadas de manzanas de igual tamaño. A destacar que fueron diseñadas por escuelas de ingenieros militares, en esa época los más entendidos del tema. Estamos hablando de un trazado único en toda España-

Ya he destacado anteriormente a La Barceloneta como ejemplo de urbanismo barroco. Su especial trazado es consecuencia del derribo de La Ribera, pero La Barceloneta no se construye con el fin de absorber a esta población que se había quedado sin vivienda. Entre el derribo y el levantamiento del nuevo barrio pasan 35 largos años, yendo la gran mayoría de la población afectada de La Ribera a otras zonas. La Barceloneta se construyó con otros fines, ser un pueblo marinero y portuario, de ahí sus calles rectas mirando hacia la mar. El nuevo plan que el ayuntamiento desea aplicar tendría que apreciar toda esta riqueza patrimonial que La Barceloneta nos ofrece. Pero Barcelona valora el urbanismo modernista y gótico, no el barroco. Y no hace falta fijarse únicamente en sus calles, hablamos de muchas más cosas que la historia le ha ido dejando: la tradición pesquera -en vías de extinción por las continuas ampliaciones del puerto-, la tradición industrial con La Maquinista o Gas Natural, el patrimonio social y cultural. Este último punto sería bueno analizarlo con más detenimiento.

No estamos hablando únicamente de "Los Coros", sería simplificar mucho las cosas. La Barceloneta ha gozado históricamente de numerosos movimientos culturales y sociales. Las cooperativas todavía existentes en el barrio -Siglo XX y La Fraternidad- dan fe de todo ello. Y retomando las consecuencias de este plan, cabe destacar que el Siglo XX no se va a poder salvar. Sí se ha logrado con La Fraternidad después de 20 años de negociaciones, pero el Siglo XX es un frente ya perdido. Un ejemplo de todo el movimiento cultural antes explicado es La Garba: barrios y zonas mucho más grandes que La Barceloneta no tienen el privilegio de disponer una librería tan completa y con tanta personalidad. No es sino una consecuencia más del legado histórico de este lugar.

Seguro que os estareis preguntando, ¿por qué se elabora el plan sin valorar toda esta riqueza patrimonial? Personalmente, pienso que el ayuntamiento cree que La Barceloneta es un barrio ya consolidado. Que no necesita reformarse ni conservarse, sino ampliarse. Aparte de maltratrar sistemáticamente toda visión social necesaria en cualquier intervención urbanística. En los últimos 30 años los planes urbanistas han ido para atrás, siendo anteriormente mucho más multidisciplinares que en la actualidad. El debate y los argumentos tenían una mayor presencia. Éstas no son afirmaciones en vano, la parte sociológica de este plan es mínima. Incluir cuatro estadísticas sobre la población mayor del barrio no es realizar un trabajo sociológico sobre el mismo. Y quedan muchos interrogantes respecto a esta población a los que todavía no se les ha dado respuesta. Todo el gasto que realizará el ayuntamiento en realojarles podría dedicarse a rehabilitar pisos en mal estado o averiguar por qué están vacíos. Quizá lo que necesiten en un futuro no sea un ascensor, sino alguien que les asegure toda una serie de servicios para hacer sus vidas más fáciles.

Siendo las 11:50 horas cuando dio por concluida la intervención.

VEI

JORNADES KRAX 2008

KRAX* és un projecte que investiga, potencia i connecta la creativitat urbana de la ciutat de Barcelona amb altres ciutats. Per a KRAX, la Creativitat Urbana genera reaccions i propostes alternatives necessàries respecte a la transformació de la ciutat. Diverses iniciatives autònomes emergeixen davant la falta de valoració institucional a les necessitats de col·lectivisme, participació i autogestió en el procés de construir el futur de la ciutat. Tant a nivell cultural, social o econòmic, existeixen aquestes iniciatives i veiem el necessitat de reconèixer-les i implicar-les. Per creativitat urbana entenem tota aquella energia, idees i iniciatives ciutadanes i espontànies que reflexionen i actuen sobre la ciutat. La creativitat urbana visibilitza els conflictes, reforçant el sentiment de pertinença a una comunitat i possibilitant la creació d'alternatives viables. Per això, KRAX valora i dóna suport a aquestes iniciatives.

KRAX potencia aquesta creativitat mitjançant la recopilació i difusió d'experiències creatives que provenen de lluites i pràctiques participatives. KRAX s'incorpora en aquestes lluites, connecta les experiències i desenvolupa noves eines a favor de la participació i expressió de les idees de tot*s!

Per segona vegada City Mine(d) organitza les Jornades KRAX, l'encontre d'iniciatives creatives de Barcelona i d'altres ciutats, del 23 fins al 26 d'abril de 2008.
Aquest any ens enfoquem en els espais culturals autònoms, com espais públics que donen suport a la creativitat del ciutadà i on es generen debats sobre la gestió de la ciutat. Són iniciatives autònomes de producció cultural, amb nous models d’ (auto)gestió i amb un discurs coherent davant dels canvis urbans. Cal que les institucions polítiques coneguin i reconeguin aquests espais, el seu valor i riquesa a la ciutat.

Aquest any, les Jornades KRAX agrupen experiències d'espais autònoms que produeixen cultura i ciutadania. Volem marcar la importància d'aquests espais com a espais de veritable participació, alternatives i intervenció ciutadana.

El programa de les Jornades KRAX consisteix a debats, tallers, presentacions de les iniciatives convidades, visites guiades, trobades amb iniciatives locals i un Centre de Documentació (KRAX Cargo) amb el material compilat durant la investigació.

*: KRAX ve del concepte cracks in the city, “esquerdes a la ciutat”: espais on es generen tensions sorgides per la transformació urbana en relació amb necessitats socials i culturals. Aquestes esquerdes són el punt d'atracció per a nous interessos i creacions.
KRAX és una iniciativa de City Mine(d), centre de producció d'intervencions urbanes a Brussel·les, Londres i Barcelona.

JORNADES KRAX 2008

Les Jornades en el "20 minutos"

Què li ocorre a la democràcia?

Cada vegada trobo més persones que senten que existeix una guerra no declarada entre els interessos de nombroses empreses i els de la ciutadania. No sé com (suposo que perquè des que era nen em vaig sentir fascinat per aquesta funció de control del poder que té o deu tenir el periodisme) amb el temps m'he anat especialitzant en la investigació de l'enorme benefici econòmic que estan aconseguint certes minories sense ètica a costa de la salut de totes les persones i de la naturalesa.

Aquest esperit ho plasmaré en la conferència Empreses contra ciutadans: La repercussió en la nostra salut dels interessos econòmics, que l'associació d'afectats per productes químics tòxics Adquira m'ha convidat a donar a Barcelona el pròxim dia 1 d'abril, a les 19:00 hores en el Centre d'Investigacions (C/Hospital, 64).

Llegir més

Miguel Jara

Ruta per la Barceloneta desapareguda

Aquí teniu el vídeo de la Geografia Esborrada que ha publicat el diari la Vanguardia

Un grup veïns del barri pesquer ha creat un mapa i una àudioguia de llocs emblemàtics que han desaparegut en la Barceloneta. Volen mantenir viva la memòria històrica de la zona i denunciar l'evolució del barri, que creuen que afavoreix solament a persones amb major poder adquisitiu i a turistes. La àudioguia la geografia esborrada, de moment només disponible en català, es pot descarregar per Internet i aviat tindrà versions en castellà i en anglès

Conclouen amb un gran nombre de participants les jornades "La Barceloneta parla i decideix”

Durant tot el cap de setmana més de 500 veïns han assistit i participat en les jornades de participació veïnal autoorganizadas, que han aconseguit una participació 5 vegades major que les últimes sessions convocades per l'Ajuntament.

Les jornades, organitzades per la avv l'òstia i la plataforma d'afectats en defensa de La Barceloneta, van començar ahir dissabte amb una anàlisi i debat sobre el "pla dels ascensors" cn diferents experts com Mercé Tatjer, Nydia Tremoleda, Pere Comas i Maribel Torres, en el qual participació més de 200 veïns.

El dia va concloure amb la presentació del tour de la geografia esborrada, un recorregut pels llocs desapareguts de La Barceloneta, al que li acompanya un auditour creat per artistes del barri. El tour estava representat amb un vestuari que reproduïa els elements típics dels llocs desapareguts (una panera de peix, una pescatera, una paella...). AL final es va repartir ron cremat.

Avui diumenge s'han muntat diferents carpes i dispositius en el mercat per mitjà dels quals s'entrevistava als veïns sobre la seva opinió sobre quin tipus d'intervenció fa falta en el barri. S'ha exposat la representació en còmic del "pla dels ascensors", han intervingut la companyia de teatre Realitats Avançades, el filòsof Víctor Gómez Pin, comparant la gentrificació produïda a Venècia amb la qual s'està generant en La Barceloneta; s'ha fet un taller de teatre de l'oprimit per representar les conseqüències del pla i les seves alternatives,... Al final s'ha acabat amb una paella popular.

Aquestes jornades han estat el començament d'un procés de participació impulsat des de "baix", ja que els processos participatius de l'Ajuntament no han estat més que meres consultes individualitzades per a cobrir la quota de participació. No obstant això, els millors coneixedors dels problemes de La Barceloneta i de les possibles solucions, som els veïns que vivim en ella. Més endavant es presentaran les conclusions de les jornades al barri per a debatre-les col·lectivament i contraposar opcions més socials a l'Ajuntament que les quals proposa el "pla dels ascensors". El "pla" va ser aprovat definitivament al maig de 2007 i consisteix en la instal·lació d'ascensors, eliminant habitatges.

Aquest "pla" suposarà la pèrdua del patrimoni històric de La Barceloneta, i l'expulsió de milers de veïns. La "gran novetat" introduïda pel Ajuntament en aquest pla és la de considerar que els edificis de La Barceloneta són solars, per això es permet l'enderrocament d'edificis, alhora que es deixa tot en mans de la iniciativa privada.

FOTOS