[Salvem La Bastida!] Acampada i acitivitats

La Plataforma per a la Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, com ja varem anunciar fa unes setmanes organitzem diverses accions i activitats reivindicatives el proper cap de setmana, del 22 i 23 de Novembre.

Les jornades van emmarcades a la mobilització veïnal i mostrar el posicionament contrari de la societat civil de la ciutat al projecte de construcció de més de 500 pisos i un gratacels al parc de La Bastida.

Per això, a més d ela recollida de suports a les al·legacions al projecte que la darrera setmana s'han fet extensives a través de taules informatives a gran part de carrers i places de la ciutat, les quals us adjuntem.

Aquest dissabte es realitzarà una acampada i diverses actuacions musicals. A partir de les 12h del migdia us podeu anar apropant a plantar les vostres tendes passant pel punt d'informació que s'habilitarà al mateix parc de La Bastida. A la tarda, cap a les 19h, es durà a terme una jornada lúdico-musical a les pistes d'atletisme, (que per altra banda també es veuen afectades en el projecte d'ARE a La Bastida). Hi actuaran els músics locals: Jose Luis Ladera, Moisés Loval i el grup Los Barrankillos.

Diumenge 23 es recolliran les tendes i a les 10.30h es durà a terme una plantada d'arbres i llavors a la zona on està projectat construïr-hi pisos. Tot seguit es realitzarà una assemblea oberta per informar sobre la situació actual i debatre sobre el projecte. En acabat, es durà a terme una botifarrada per 5€ que podeu reservar per avançat al telèfon: 696 52 38 09.

L'altura de l'Hotel Vela dobla la d'una torre rebaixada per Clos

A l'sky line de Barcelona, i en especial al del seu front marítim, el que importa no és tant la mida com el promotor de l'obra. Una afirmació especialment evident en la comparació entre l'Hotel Vela i la torre de l'ajuntament retallada el 2002 pel llavors alcalde, Joan Clos, seguint un encàrrec de Maragall (l'únic enderroc parcial d'una edificació de volumetria irregular que es recorda en dècades).
En el cas de l'edifici municipal, connectat al de la plaça de Sant Jaume però amb façana a la plaça de Sant Miquel, l'ajuntament va voler predicar amb l'exemple i el va rebaixar 15,7 metres i quatre plantes davant la seva evident desmesura i l'impacte que tenia en l'entorn de Ciutat Vella.

Llegir article

BCN WEEK: Nº 61, FEBRERO 2008 ("TIEMPOS DE CRISIS")

V.E.I
VÍCTIMA
ESPECULACIÓN
INMOBILIARIA

CRUEL Y SALVADORA: LA ÉLITA INTERNA DE LA CIUDAD (LARS NIELSEN). 2ª PARTE

1- CONTROL DEL ALQUILER A LA CATALANA

¿Qué dirías si te contara que podrías estar el resto de tu estancia en Barcelona sin pagar alquiler o, al menos, pagando una cantidad ínfima? Sí, tú también puedes unirte a los/as miles de guiris y españoles/as que están disfrutando los beneficios de poseer una casa grande. Sí, señoras y señores, Barcelona es un lugar propicio para aflorar tu espíritu empresarial. Los chicos/as más espabilados/as están por esta labor, haciendo sus vidas mucho más fáciles. Con un poco de visión y sólo una pequeña inversión, puedes unirte a los primeros puestos de las escalas más bajas y comenzar tu libertad a costa de las luchas y frustraciones de los/as demás.

Tienes el contrato de un piso, un gran piso, con al menos cuatro habitaciones. Los pisos del Eixample son los mejores para este propósito: si eres lo suficientemente paciente, podrás encontrar uno con dos espacios diferenciados (uno lo dedicarías para vivir tú, por supuesto). Imagina todo esto para ti...¡y sin pagar nada! ¡Menuda ilusión! Con las comisiones de las inmobiliarias y los depósitos, tener las llaves de una casa puede llevarnos a los miles de $, pero no te desanimes por esta información. Como con cualquier pequeño negocio, las cosas siempre funcionarán si tienes paciencia, eres persistente y un poco listo/a. Controla el precio, joven hereje, ya que antes de que hayas firmado el contrato cientos de personas ya estarán buscando tristes agujeros como los que tú YA controlas. Las buenas noticias para vosotros/as es que el gobierno central recientemente ha acordado ayudar a aquellos inquilinos/as (y de cualquier parte de la UE, siempre que estén residiendo en España) entre los 22 y los 30 años que ganen menos de 22.000 $ por año. La ayuda consistirá en 210 $ cada mes para afrontar los costes del alquiler. Todo esto es una buena noticia también para ti, ya que esos 210$ pueden ir directamente a tu bolsillo en la nueva renta que tengan que pagar tus inquilinos/as -¡y además te los puede conceder el gobierno si estás dentro de esos parámetros como inquilino/a que eres!-.

Aunque el verdadero valor de esta nueva ayuda gubernamental radique en el aval de 600 $ que está disponible para afrontar el depósito de entrada para alquilar vuestra nueva vivienda. No obstante, desde aquí os avisamos de que todo esto tiene sus riesgos: tú serás completamente responsable de los abatares de tu nueva empresa, y a veces no es tarea nada fácil prever las tendencias de los/as residentes de paso. Pero una vez más, simplemente os recomiendo que echéis un vistazo al precio a pagar. Con sólo un poco de determinación y endurecimiento de vuestros sentimientos y ética, simplemente asumiendo un poco el papel que desarrollan los/as señores/as de las chabolas en las que hemos vivido alguna vez, tu cuenta corriente actual no sólo será más cómoda. Cuando decidas volverte un/a adulto/a más noble y dejes aparcadas estas prácticas; estarás completamente equipado/a con el mobiliario y electrodomésticos, todo pagado con el sudor y el miedo de otras personas no tan listas como tú. Las alternativas, como compartir el alquiler con otras personas, sólo pueden ser clasificadas como tontas.

2- MANGAR, HURTAR, ROBAR: ¡ME HAN MANGADO EL ABRIGO! EH, TÍO, YO MANGO. ¿POR QUÉ TÚ NO?

Si te olvidaste de la más que obvia referencia a la película, la primera norma de Yo Mango es que no debes de hablar sobre Yo Mango. Pero voy a romper esa regla porque YO DESOBEDEZCO. El argumento de este subversivo movimiento social o, dependiendo de tu punto de vista, movimiento criminal, es que podemos escaparnos de nuestra atroz realidad consumista liberando productos de sus rasgos comerciales en arriesgadas y clandestinas operaciones en centros comerciales y supermercados de todo el mundo. Sí, ratería o hurto es la palabra más fea, aunque más común, para definir el concepto de Yo Mango.

Para todos/as aquéllos/as que hemos estado luchando contra nuestras tendencias cleptómanas -como Winona Ryder, que tiene el dudoso honor de abanderar este movimiento-, justificar nuestras incursiones con razonamientos sociales probablemente no haya evitado acabar con nuestros pegajosos dedos en otros hurtos.

Para aquéllos/as que estéis orgullosos/as de vuestro buen civismo y vuestra servitud hacia el dios Dinero, probablemente esta revelación haya sido una impactante sugestión.

BARRIS EN LLUITA

Aquest dijous, a la Reina de África (c/Bolivar 10), l'avv l'òstia i la plataforma en defensa de la Barceloneta han estat convidades per assistir al passí de documental i debat entorn a la transformació urbanística que amenaça el barri.

Serà la primera xerrada dins del cicle "barris en lluita" que tindrà lloc cada 3r dijous de mes.

Us hi esperem!!!

Pudor a la Barceloneta

El nostre gran recaptador, l'ajuntament, va anunciar a bombo i platerets les "millores" dels barris; entre aquestes, la vigilància del soroll. Visc a la Barceloneta, el barri mariner tan típic i amb tanta brutícia. Els fums, la pudor i el soroll es concentren davant del nou mercat municipal i davant dels restaurants, on hi ha maquinària d'extracció fora de tota normativa, motors de ventilació que es disparen a qualsevol hora i xemeneies que apunten a les finestres dels veïns.
Ens hem queixat, hem presentant denúncies, però ningú les atén. Ningú posa mitjans per evitar tants abusos, ni tan sols quan s'han presentat altres reclamacions per exigir resposta a les primeres. ¿Què podem fer? Potser esperar la pròxima cita electoral, que és quan els polítics baixen a l'arena buscant desesperadament el vot per continuar en el poder sense fer res, excepte parlar, parlar i parlar.

Benjamín Estacio Zas carta al Director El Periódico

'Pescadors'

Aquí us portem un article de ARTURO San Agustín publicat en el Periódico

Dijous, ai, es va desballestar la barca d'arrossegament L'Avi, propietat de Juan Bautista Guzmán. I Miguel Caparrós, president de l'Organització d'Armadors de Pesca de Catalunya, va presentar el projecte anomenat Pescaturisme. O sigui, que mentre els nostres pescadors barcelonins van desapareixent, engolits pel turisme, pels nou-rics i pels buròcrates, alguns dels verdaders fills de la mar continuen pensant i apostant pel seu futur.

Si el projecte Pescaturisme prospera, que mereixeria prosperar, tothom podrà passar una jornada en alta mar com si fóssim pescadors. Pescadors de veritat, no mariners ocasionals d'eslora més o menys llarga. Pescadors com José Antonio Caparrós, germà del ja citat Miguel i guerrer marí a qui temen tots els polítics de la matèria.
La pel.lícula marinera que ens ocupa seria la següent: sortir del moll de pescadors a les 8 del matí a bord d'una barca d'arrossegament i enfrontar-se a la possibilitat de pescar gambes, escamarlans, molls, calamars, lluços, sípies o gats, que és com els nostres pescadors anomenen el tauró tigre, una menja que he disfrutat en adob o entre saborosos fideus en dues embarcacions: General Aranda i L'Ostia. Un àpat a bord d'una barca de pescadors no s'oblida mai. I si parlo de menjar és perquè després de la jornada pesquera es podrà assaborir tot el que s'hagi pescat.

Pescaturisme, una alternativa a la pesca, significa crear nous llocs de treball, estalviar energia, conservar els recursos pesquers i aprendre a respectar la mar. Però fins ara els polítics s'han limitat a parlar molt i a fer proves que ja han costat 9 milions d'euros. La normativa que permetria fer realitat legal el projecte Pescaturisme no arriba mai.
La cosa depèn de Madrid, però aquí, quan es fa referència a la mar i les seves platges, l'única cosa que interessa és aixecar aquella provocació, aquell horror, aquell esguerro, l'Hotel Vela, que ha estat perpetrat per Ricardo Bofill i que ha arruïnat bona part del que molts diuen que devem als Jocs Olímpics. Allò que en diuen la façana marítima de Barcelona.

Que la Crisi la paguin els rics. Crònica de les concentracions de Barcelona

Unes 5000 personas s’han concentrat a la plaça Catalunya de Barcelona a partir de les 17 h. del dissabte 15 de novembre, per a denunciar l’intent del G-20 de pactar una sortida neoliberal a la crisi econòmica.

Des de la campanya Que la crisi la paguen els rics valorem molt positivament la concentració d’avui dia 15 de Novembre. Unes 5000 persones ens hem concentrat per denunciar l’intent del G-20 de pactar una sortida neoliberal a la crisi. Denunciem el caràcter antidemocràtic d’aquesta reunió donat que els caps d’estat 20 països pretenen decidir les regles econòmiques per a tota la humanitat. Així mateix tots els líder que han assistit a aquesta cimera són responsables directes de la crisi, donat que durant els seus mandats s’ha gestat la crisi actual. Per tant tots ells estan deslegitimats per donar una sortida a la crisi que garanteixi unes condicions de vida decents per a tota la humanitat.

La concentració ha transcorregut dins un clima reivindicatiu i festiu , durant una hora i mitja s’han desenvolupat diferents activitats a la plaça Catalunya. Diferents empreses en conflictes així com el moviment estudiantil, pel decreixement, associacions de barri , d’immigrants entre d’altres han explicitat la necesitat de lluitar plegats contra els efectes de la crisi i han animat a participar a la manifestació del dia 29 de Novembre sota el lema que la crisi la paguin els rics. Animem als mitjans de comunicació a reflexar aquest ambient

Un cop finalitzada la concentració un grup de gent ha tirat fems davant la porta del Banc d’Espanya. Els mossos d’esquadra han colpejat diversos manifestants i han intentant carregar fent us dels furgons.

Fem una crida a tota la gent que està patint els efectes de la crisi a sortir al carrer el dia 29 de Novembre. Aquest dia tindrà lloc una manifestació amb inici a la plaça Universitat de Barcelona.

Que la crisi la paguin els rics! 29-N, a les 17:30h a la plaça Universitat de Barcelona.

Ciutat Vella pide que las inversiones tengan en cuenta a los vecinos y no a los visitantes

El laboratorio del modelo Barcelona se ha cansado de susurrar y se ha decidido a alzar la voz. Los vecinos de Ciutat Vella, que abarrotaron la sede del distrito para asistir a la audiencia pública la noche del martes, coincidieron en el hilo argumental de oposición a la expansión del turismo y a las molestias que les causa. Fue un grito de basta ya.El rechazo al exceso no es nuevo, pero en esta ocasión lo expresaron con una contundencia inusual. Una frase resumió el malestar: "Esto cada vez se parece más a Lloret dos".

Desde julio, los ciudadanos no tenían la ocasión de expresar sus quejas -y sus felicitaciones por la marcha atrás en el plan de ascensores de la Barceloneta- a la concejal Itziar González. Como en anteriores audiencias, no faltaron los lamentos por las drogas, el ruido, la prostitución o la incontinencia urinaria, cuestiones todas que, en opinión de esta ciudadanía enfadada, no son más que daños colaterales del exceso de visitantes. Sin embargo, este exceso se vinculó a proyectos y prácticas que prepara o permite la Casa Gran, pese a que González insistió en que "Ciutat Vella no es territorio de impunidad".

Llegir article