Colau relata a la televisió dels Serveis Informatius Populars de Sabadell els fets d'ahir a la plaça Navacerrada, posa xifres a la dramàtica situació dels centenars de milers de persones en perill de desnonament per impagament de la hipoteca a l'estat espanyol i denuncia, entre moltes altres coses, que és dels pocs llocs del món on després d'embargar-te la vivenda, el deute amb l'entitat bancària 'encara perdura, condemnant així a molta gent a l'economia submergida i la misèria'. I després d'assenyalar 'els culpables d'aquesta situació', acaba plantejant propostes polítiques clares per fer-li front.
dissabte, 3 d’abril del 2010
divendres, 2 d’abril del 2010
Vídeo de la geo esborrada es retransmet a NYC!
Aquí teniu aquest vídeo que varen gravar en la presentació de la geo-esborrada+iconoclasistes, i que ha sigut retransmès al canal FREE SPECH TV de Nova York als Estats Units amb una audiència de mig milió de persones...pels que no entenguin anglès la presentadora diu que els mateixos problemes de gentrificació que pateixen a New York es pateixen a altres llocs com Espanya...y els activistes protesten...
dijous, 1 d’abril del 2010
LOS ESTIBADORES SE REBELAN (1ª PARTE)
LA REFORMA DE LA LEY DE PUERTOS PONE EN JAQUE EL MONOPOLIO DE LA CARGA DE BUQUES (POR CONCHI LAFRAYA)
LA VANGUARDIA, 15/03/2010
“Hoy he bajado al puerto a las 7 de la mañana y apenas he trabajado”, relataba el viernes Jordi Aragunde, uno de los 1.150 estibadores que trabajan en el puerto de Barcelona. Esta realidad se repite cada día en los 28 puertos de mercancías españoles. Los 6.643 estibadores que hay en España acuden a su puesto de trabajo y, como si se tratase de una ETT, la sociedad estiba decide para qué empresa trabajan cada jornada en función de los barcos que atraquen en el puerto y de la mercancía que lleven. Ahora afrontan la pérdida del monopolio en los trabajos portuarios y han anunciado movilizaciones.
No es lo mismo descargar contenedores con plátanos o coches que con muebles. Cada producto necesita una manipulación distinta, y cada barco requiere un tipo de operario. La agrupación estiba es en cada puerto mancomunada y comparte gastos. Después, cada empresa negocia precios con las navieras y dispone de su propia maquinaria. Es decir, los empleados son polivalentes y pueden trabajar para cualquier sociedad.
Por ello, existen cinco categorías en este sector: encargados o capataz, contratador de mercancías, oficial manipulante (los que llevan las grúas), trabajadores a bordo de los barcos (destrincan las barras de los contenedores) y los que realizan las tareas complementarias, como el llenado y vaciado de contenedores y el transporte horizontal de coches.
La media de edad oscila entre los 30 y los 40 años, y el único requisito imprescindible desde 1992 es contar con el permiso para conducir camiones C1. Entre los profesionales hay titulados universitarios, otros de nivel medio e incluso algunos sólo con graduado escolar. Se trata de un mundo eminentemente masculino, pero poco a poco van entrando en él las mujeres. Habitualmente, los estibadores hacen turnos de seis y ocho horas, pero están disponibles las 24 horas del día. En ocasiones, doblan turnos y llegan a trabajar 12 horas seguidas. Su sueldo es variable, ya que cobran unos 40 euros fijos y el resto cambia en función de la producción de cada día. Esto hace que la media ronde los 45.000-50.000 euros brutos al año. Aunque como en todos los gremios se puede encontrar alguno con funciones muy específicas que rompa las estadísticas y que, por ejemplo, siempre haga turno de noche y manipule una grúa específica, con lo que su nómina puede alcanzar la cifra de 80.000 euros anuales.
A este sector siempre se le ha tildado de cerrado, oscuro, pero sobre todo de monopolio. Incluso en ocasiones se llegó a hablar de mafias porque sólo se puede acceder a un puesto de estibador si se cuenta con un familiar dentro que dé acceso a otro. La formación, que dura de seis meses a un año, también la imparten ellos. Justifican esta realidad en que resulta difícil aprender a manipular la maquinaria en otro ámbito.
EL SECTOR EN CIFRAS
- TRABAJADORES: 6.642. De ellos, unos 1400 en Catalunya. Y entre ellos, unas 60 mujeres.
- LENTA RECUPERACIÓN. Los 28 puertos de mercancías españoles aumentaron un 4% su tráfico en enero (hasta un total de 32.8 millones de toneladas).
- EL PODER SINDICAL. Un total de 6 sindicatos agrupan a los estibadores: La Coordinadora (mayoritaria) y también UGT, CCOO, ELA, CIG y LAB.
Article aportat per VEI
dilluns, 29 de març del 2010
(D’) EVOLUTION SUMMIT
Els Beneficis de la Cultura
Del 29 al 31 de Març de 2010
NOSALTRES CREEM, NOSALTRES DECIDIM
http://d-evolution.fcforum.Cimera ciutadana per a obrir les ments dels ministres de Cultura de la Comunitat Europea, reunits a Barcelona en el marc de la Presidència Espanyola de la Unió Europea .
El 30 i 31 de març els ministres de cultura dels 27 països de la UE han estat convidats per la ministra de Cultura espanyola, Sra. Ángeles González Sinde, a reunir-se a Barcelona en motiu de la Cimera de ministres per clausurar el Fòrum Europeu d’Indústries Culturals organitzat per la Cambra de Comerç, el Ministeri de Cultura i la Comissió de educació de la EU que comença el dia 29 de març.
Vi$t l’€nfocam€nt in€quívoc qu€ $ugg€r€ix aqu€$ta trobada €ntr€ indu$tria i “cultura” , la comunitat creativa i la societat civil han organitzat tres dies d’activitats per a explicar quina cultura es vol per a l’era digital: un model de cultura que beneficiï a tots, ciutadans, creadors i emprenedors: un model de cultura que incentivi la creativitat i no només la recaptació, i, sobretot, que no ataqui Internet, ni les noves possibilitats que la xarxa ofereix per als creadors i per a la societat en general. La cultura no és solament indústria de l’entreteniment audiovisual, és molt més, és el nostre llegat cultural, són els creadors i és la ciutadania.
Conscients que deixar fora la comunitat creativa i la ciutadania ha sigut a causa de la tan atapeïda agenda dels Ministres, hem volgut cobrir aquesta llacuna creant un event paral·lel: el (D’) EVOLUTION SUMMIT: els Beneficis de la Cultura.
Els ciutadans i ciutadanes convidem els ministres, els ponents i la premsa a participar en el (D’) Evolution Summit, per a comprendre el que realment està passant amb la cultura i els creadors..
Els horaris estan plantejats perquè sigui possible conciliar-los amb els horaris de l’agenda ministerial i en tot moment hi haurà personal qualificat per a informar-los .
La Cimera ciutadana (D’) Evolution, els beneficis de la cultura, explica i ofereix solucions pràctiques legals a les noves problemàtiques basant-se en el document internacional Carta per a la Innovació, la Creativitat i l’Accés al Coneixement que s’empara en la declaració del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU [1].
Del 29 al 31 de març 2010 es retransmitirán en directe desde aquesta mateixa web totes les activitats del programa; un streaming permanent amb la intenció d’explicar el que es diu en el congrés i en la trobada dels ministres i donant sobre això les respostes, propostes i perspectives de la ciutadania, com si ens ho haguessin demanat.
En el programa s’alternaran moments en els quals s’explicarà detalladament com és l’evolució necessària cap a un model beneficiós per a tots i com aconseguir-ho, amb moments en els quals es recorrerà a exemples pràctics .
D’ EVOLUTION es divideix en 6 àrees d’acció:
- Nosaltres creem, nosaltres decidim : (Click aquí)
els artistes han de poder viure del seu treball si així ho desitgen
- El Cobrador del Track, reality show: (Click aquí)
Repartiment just de drets d’autor i reforma de les entitats de gestió .
- Compartir és necessari: (Click aquí)
com protegir el nostre dret a compartir, a citar i a encaixar en un món d’individus autònoms i interconnectats
- Jo sóc coproductor(a) de Vicky Cristina Barcelona: (Click aquí)
De com els diners públics han de repercutir en allò públic i no ser privatitzats .
- Nous models de beneficis: (Click aquí)
Els ciutadans no som el problema, som la solució
Mangas Verdes dixit
- Internet no serà una altra TV: (Click aquí)
Defensem la neutralitat a la xarxa i ens encaminem cap a Granada, propera cita.
Els moments explicatius:
Ministres oblidin el passat i vinguin amb nosaltres al futur:
6 horas de vídeos explicatius del que cal fer i sobre la forma amb què cal fer-ho.
Amb la participació d’experts en la matèria: Michel Bauwens (P2p Foundation), el Cosmonauta (Riot Cinema), YProductions, Hackta… els vídeos aborden les 6 àrees temàtiques anteriors amb un llenguatge senzill perquè tothom pugui entendre el que hem anat explicant des de fa anys i que no volen sentir.
Exemples pràctics en acció per Barcelona:
- Lliurament de músiques per a les perruqueries vs. l’avarícia que no entén de futur .
- No pagarem els plats trencats d’una indústria que es resisteix a adaptar-se a la realitat – Leo Bassi.
- A la recerca d’un amic (nord)americà: cercant ajut per a parlar amb l’ambaixador d’EEUU sobre l’informe 301.
- La Ponència que manca
- Benvolguda ministra, benvolguts ministres, això és el que vostès es pensen que està passant i això és el que passa:
actuacions en directe de la comunitat creativa tal com és de debò: Derivart, Màquina de Turing en concerto de lliure descarrega…,
*(Sens dubte els ministres preferiran veure la comunitat creativa en acció, abans que anar al Liceu a veure un espectacle pagat amb els nostres diners, però que mai ens podrem permetre).
Punt d’informació permanent
29 de març 2010, de 11h a 21h a Conservas, (carrer Sant Pau 58 baixos – Metro: Liceu – Barcelona)
30 de març 2010, de 11h a 21h al plaza Fossar de les Moreres, (a pocs metres del congrés dels ministres -Metro: Jaume I o Barceloneta – Barcelona)
31 de març 2010, de 11h a 21h en Conservas, (carrer Sant Pau 58 baixos – Metro: Liceu – Barcelona)
Telèfon: (+34)648 641 336
Del 29 al 31 de Març,
Retransmissió en directe les 24h
Sense interrupcions en aquesta mateixa web.
Acció per exigir equipaments al solar del centre social Miles de Viviendas
David Bou
El número onze del passeig Joan de Borbó va estar okupat des de l'any 2004 fins al 2007 pel col·lectiu Miles de Viviendas, que va transformar l’edifici en un centre social que allotjava, entre d’altres iniciatives, la Universitat Pirata i una oficina de l’okupació. El seu enderroc il·legal –perquè no va cumplir amb les mesures de seguretat
exigides– duia de la mà la promesa per part del districte de construir-hi habitatge social. Però, tres anys després, tot i que el Pla d’Actuació Municipal contempla aquesta promesa, el solar continua buit.
Davant d'aquesta situació, el dissabte 13 de març, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta –formada per l’associació veïnal de l’Òstia, el col·lectiu Miles de Viviendas i persones independents– va convocar una protesta al mateix solar on hi havia Miles de Viviendas per exigir la construcció de l’habitatge social promès i d’un espai social autogestionat. Un dinar popular acompanyat d’actuacions musicals i d’altres accions com la pintada d’un mural van servir, també, per animar el veïnat a prendre part de la manifestació que recorrerà els carrers del barri la tarda del dissabte 20 de març per demanar l’anul·lació definitiva del Pla dels ascensors i per reclamar “el dret del veïnat de viure en un barri pels seus habitants i no pels turistes”.
Barceloneta, un barri en lluita
El barri mariner de la Barceloneta, ubicat al districte barceloní de Ciutat Vella, és un barri històricament popular, amb una llarga tradició de lluita contra les polítiques gentrificadores de l’Ajuntament de Barcelona. D’ençà del maig de 2007, amb l’aprovació de l’anomenat Pla dels ascensors, el seu potent teixit veïnal –encapçalat per la Plataforma en Defensa de la Barceloneta– es troba en lluita per aconseguir la seva anul·lació i, alhora, fer sentir les seves demandes a favor de construir un barri que millori la vida de les persones que hi viuen.
El Pla dels ascensors –segons els seus opositors– “és una evidència més de la deriva especuladora que els successius governs municipals del PSC han imposat a la ciutadania de la capital catalana”. El pla pretén col·locar ascensors als edificis del barri, fet que suposaria la destrucció d’aproximadament el 20% dels habitatges de cada edifici, ja que un 83% d'ells no tenen prou espai per encabir aquesta infraestructura. Si s’iniciés l'aplicació del pla, es permetria unir entre dos i sis edificis en un de sol i la propietat dels terrenys seria la que decidiria el futur de cadascun dels edificis i no pas les persones inquilines. Els efectes que això suposaria sobre la vida del barri serien
demolidors, ja que s’estima que proa de 1.500 famílies (el 20% del total d'habitants) haurien d’abandonar el barri arran de la seva expulsió directa per manca de contractes definits o de l’expulsió indirecta que s’esdevindria arran a l’augment dels lloguers (quasi el 50% d'habitants del barri hi viu en règim de lloguer), la pressió del turisme, la desaparició del seu teixit social per la manca de serveis i l’augment de la vorágine especulativa del mercat immobiliari que provocarien les reformes.
Actualment, l’aplicació del pla està paralitzada gràcies a la pressió veïnal i a la crisi econòmica, però, sobre el paper, el Pla dels ascensors continua vigent i llest per ser executat en qualsevol moment. Segons denuncien des de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, “tot i el canvi de tarannà que ha suposat l'arribada al districte de l’actual regidora Itziar González, darrere del seu discurs afable, el grup municipal del PSC amaga les mateixes intencions de sempre, transformar la Barceloneta en un negoci destinat a augmentar els beneficis de les elits polítiques i econòmiques de la ciutat
Article publicat per Davis Bou en el nº 176 del setmanari la Directa
redaccio@setmanaridirecta.info
diumenge, 28 de març del 2010
LOS TIEMPOS AVANZAN QUE ES UNA BARBARIDAD
LA VANGUARDIA, 16/02/2010
(POR QUIM MONZÓ)
El Ayuntamiento de Barcelona inaugura un nuevo servicio para móviles. Además de saber el estado del tráfico en la ciudad, la situación de los puntos wifi o las estaciones de bicing -cosas así-, permitirá que los ciudadanos informen, por escrito o con fotos, de incidentes que se produzcan. La inauguración se hizo ayer porque así coincidía con el Mobile World Congress. La dirección del invento es www.bcn.cat/mobil. Es ahí donde hay que enviar las fotos de las anomalías que se vean. La idea recuerda la que en el 2007 anunció Bloomberg, alcalde de New York. Se trataba de un nuevo servicio que permitía que se enviasen fotos a una central de emergencias. Dijo: "Si un ciudadano ve que se está cometiendo un delito, o que hay un edificio en condiciones peligrosas, podrá transmitir imágenes con su móvil a la central o a la web del Ayuntamiento". La prensa explicaba que, gracias a esas fotos, no sólo habían conseguido detener a atracadores, sino que también habían reparado fugas de agua, baches, socavones...
Pero releo el titular de la noticia del nuevo servicio barcelonés y me invade una sensación ya conocida. "Los ciudadanos podrán enviar fotos de incidencias del Ayuntamiento al instante", pone. Y pienso: si les envío la foto de una bici circulando a toda velocidad por la acera, entre los peatones, ¿actuarán por fin? ¿Cómo puedo creérmelo, si a veces hay urbanos donde eso sucede y apartan la mirada para no tener que involucrarse? Si les envío la foto de los tipos que a la una de la madrugada la emprenden con una cabina telefónica hasta hacerla añicos, ¿me harán más caso que cuando les telefoneo y me ignoran? Si les envío por el móvil la foto del hombre que se baja los pantalones y se pone a cagar en los jardines de la Escola Massana, ¿qué harán? ¿Se la enmarcarán? Si tuviesen la más mínima intención de hacer algo, hace tiempo que lo habrían hecho. ¿Hace falta alguna foto de las docenas de coches que van a vender trastos a las tiendas cash converter y aparcan con impunidad en medio de la calle, desde primera hora de la mañana hasta última hora de la tarde, si cada día pasa lo mismo y los urbanos no se enfrentan a ellos? Si enviamos fotos de móvil de los perros que se mean en la arena de las zonas infantiles de los parques de Barcelona, ¿reaccionarán? Si les envío una foto (¿qué digo una foto? ¡un vídeo con sonido y todo!) del escándalo que, cada noche de fin de semana, organiza la casa okupada La Finka -avenida Mistral, 61-, ¿actuará el Ayuntamiento, si los vecinos que viven al lado llevan meses denunciando que no pueden dormir y no les hacen ningún caso?
Evidentemente, no. Su inoperancia ya es crónica. Eso sí, gracias a los avances tecnológicos ahora podremos comprobarla también por móvil. Enhorabuena.
Article aportat per VEI
Article aportat per VEI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
