dissabte, 5 de juny del 2010

MIRADAS DIAGONALES

LA VANGUARDIA, 06/05/2010


(POR JOAQUIM ROGLAN)

El último encanto que le queda a la Diagonal tras años de dejadez, suciedad, oscuridad y acumulación de trastos, bicicletas y motos en las aceras es que tiene muchas diagonales. La avenida que en su día soñó Ildefons Cerdà es la puerta y el escaparate de la ciudad y unió clases sociales y villas como Les Corts, Sarriá, Gràcia, Clot y Poblenou. Por eso hay ahora la Diagonal del poder económico, la burguesía, la comercial, la menestral y la obrera.

Son once kilómetros de mar a montaña a través de monumentos, edificios modernistas y vanguardistas, comercios, bancos, hoteles, oficinas y de cada vez menos vecinos. Hay tramos con cinco veces más tráfico que la autopista más transitada de Catalunya. Con medio millón de vehículos cada día, es el mayor aparcamiento de motos de Europa, el mayor trastero y un gran negocio ciclista. Hostil al peatón, le sumarán el tranvía, que es el transporte más odiado de la memoria histórica de la ciudad. Porque el tranvía se hará por la ley del embudo, ya que la Diagonal sólo será buena si otro negocio municipal suena. Siempre destripada por obras mal planificadas, una cosa son las imágenes de la propaganda y las performances de los adictos al régimen de Jordi Hereu, y otra la verdad. Prohibido hablar de metro, sin autobuses fiables ni dignos trenes de cercanías y sin cuarto cinturón, la fantasía virtual trata la Diagonal como una unidad de destino en el tranvía. Por eso las imágenes son de tramos rectos y no de plazas y monumentos circulares como el de Verdaguer, el Llapis o Francesc Macià.

La consulta populista oculta una ciudad en crisis que dice ser área metropolitana pero cuyo alcalde consulta a los censados menores de edad e ignora a los municipios vecinos que sufrirán unas obras sin plazo de acabar. Habituado a que las promesas, municipales o no, se cumplan o sean una infinita colección de chapuzas, el paseante se pregunta qué será de la Casa de les Punxes, de la Casa Asia, del burdel modernista de Pujol, de los árboles centenarios, del Eixample y de las terrazas de Joan de Segarra cuando tapen su visión los tranvías y corten la yugular de los Paseos de Gràcia y de Sant Joan y de calles como las de Balmes o Muntaner.

Esfumado el sentido común entre sueños de nieve olímpica, solamente cabe desear que el actual alcalde de Barcelona no ponga sus manos sobre esas diagonales a las que hay que mimar palmo a palmo de modo distinto. Como a aquellas damas que aún saben seducir mirando en diagonal.


Article aportat per VEI

divendres, 4 de juny del 2010

Mayol deixa a mitges el seu polèmic pla dels espigons submergits

DAVID PLACER
BARCELONA
La construcció del polèmic mur submarí en quatre platges de la ciutat s’acabarà aquest estiu amb una dimensió molt més reduïda del que estava previst. L’Ajuntament de Barcelona donarà per finalitzat al juny el projecte d’espigons que pretenia protegir la sorra en quatre platges però que finalment només s’executarà en dues (Mar Bella i ­Bogatell).
La reducció de l’obra va ser de­cidida perquè les proves realitzades en una platja artificial cons­truïda a Madrid no oferien garanties que ­l’espigó fos capaç d’aturar la pèrdua de sorra, segons va explicar ahir l’ajuntament.
El projecte original, presentat el 2006, preveia un mur continuat de 4,3 quilòmetres en cinc platges (Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella i Llevant) més el dic emergent de la Barceloneta. L’obra va ser valorada en aquell moment en uns 38 milions d’euros. Encara que finalment tres platges no van tenir cap intervenció, l’ajuntament va acabar pagant pràcticament la mateixa quantitat: uns 33 milions d’euros, segons van reconèixer ahir els responsables municipals.
Imma Mayol, regidora de Medi Ambient, va explicar ahir que la decisió de retallar el projecte ja havia estat presa «fa molt temps», encara que no va precisar quan.
L’ajuntament i el Ministeri de ­Medi Ambient van decidir fa tres anys encarregar proves en una ­platja artificial construïda en un labora­tori a Madrid. L’obra va ser ­motivada per la sospita de tècnics i científics que un mur submergit de vuit ­metres podria ocasionar una menor cir­culació de l’aigua, un augment de la seva temperatura i, per tant, una presència més gran de ­bacteris.
Després d’aquestes proves, segons va dir l’ajuntament ahir, es va descartar fer l’obra a les dues platges més pròximes al Fòrum, però no per motius de salubritat sinó per la falta de garanties de resultats.
Mayol va explicar ahir que els nous espigons no garanteixen que la sorra es deixi de perdre durant els forts temporals, però va assegurar que l’impacte serà molt menor i que la sorra es quedarà més a prop i, per tant, la seva reposició serà més econòmica.
L’espigó tanca de punta a punta la platja de la Nova Mar Bella des de l’any passat. Té una altura de vuit metres i deixa circular l’aigua en els dos metres més pròxims a la superfície. En aquests moments, el ministeri culmina un altre mur idèntic a la platja ­veïna, Bogatell, que estarà completament construït a finals de juny. Segons l’ajuntament, la qualitat de les aigües en aquestes platges no ha estat afectada per cap dels espigons.
El pla, presentat el 2006 pel ministeri, va tenir al·legacions d’esportistes, socorristes, associacions nàutiques i, fins i tot, del mateix ajuntament, que va demanar una obra menys agressiva.

Llegir article senser en El Periódico

dijous, 3 de juny del 2010

Concert Kashba i Orxata Sound System


Divendres 4, CSO La Rimaia, Gran Via 550

Per què sortim del barri?
Com que tot el que fem ho financem nosaltres, i estem en època de crisi, hem muntat un concert amb la gent de la campanya contra l'Hotel Vela per recaudar diners. I no és un concert qualsevol. Els grups que s'han ofert són de lo milloret que se pot trobar hui en dia

:: 21:00 La música electrònica més càlida. Kashba
:: 22.15 El power de la tradició. Orxata Sound System (directament des de València)
Feu-lis una oïda: http://orxatasoundsystem.net/

Esdeveniment al facebook: http://xurl.es/pgevj

dimecres, 2 de juny del 2010

Turisme a La Barceloneta: Benefici o Malefici? Un debat veïnal




L'Observatori de la Vida Quotidiana organitza unes jornades de debat veïnal sobre el turisme i ens conviden a moltes entitats. Ens sembla prou interessant com per publicar-lo i difondre'l


TURISME A LA BARCELONETA: BENEFICI O MALEFICI?

Jornades de debat amb els veïns i veïnes del barri

Dissabtes 5 i 12 de juny de 2010 a partir de les 10:30 h.
Lloc: Centre Cívic Barceloneta

La Barceloneta, antic barri mariner de la ciutat, és avui un gran exemple de com les polítiques de promoció turística i planejament urbanístic afecten un territori concret. La zona és el nucli urbà més proper a la platja de tot Europa. I aquesta posició, “estratègica” per a determinats interessos, ha provocat que en les darreres dues dècades el barri sencer s’hagi vist immergit en un procés de transformació que ha modificat profundament la seva fesomia, el seu teixit social i els usos que avui es fan dels seus carrers, comerços, places i platges.
És per això que convoquem veïns i veïnes del barri a discutir plegats sobre les conseqüències d’aquesta realitat.

DISSABTE 5 DE JUNY
--------------------------

10.30h. – 12.15h. – TURISME I ESPAI PÚBLIC (Centre Cívic Barceloneta)

Manuel Delgado – Professor d’Antropologia (UB)
Carlos Brau – Coordinadora de Cors de la Barceloneta
Eduard Casas – Obra social Santa Lluïsa de Marillac
Piero Ferrari - President de la Associació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta (ACIB)
Mamadou Diagne - Nómadas del siglo XXI


12.30h. – 14.00h. – TURISME I URBANISME (Centre Cívic Barceloneta)

Josep Maria Montaner - Arquitecte
Gaspar Maza – Professor d’Antropologia (URV)
Gala Pin – Plataforma d’Afectats en Defensa de la Barceloneta
Un representant de l’Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR)


Tot el matí – CÀMERA OBERTA: COM M'AFECTA EL TURISME? (Centre Cívic Barceloneta)


14.30h. – DINAR POPULAR (Plaça de la Barceloneta)
A càrrec de la Cooperativa de Consum La Sardineta


17.30h. – CINEFÒRUM TURISCÒPIA (Centre Cívic Barceloneta)
Projecció del documental BCN Thematic Park + una àmplia selecció d'espots turístics i promocionals de la ciutat

dimarts, 1 de juny del 2010

Coros 2010

Els Barretaires



LA KAÑA



LA FESTA

diumenge, 30 de maig del 2010

Presentació de la campanya - L'edifici del segle XX per La Barceloneta, Expropiació ja!




“YA NO TIENES NI DÓNDE CAERTE MUERTO”

STAR Nº 45 (1974-1979)

(POR LAURA CONY)

TERCERA PARTE

Nos quedaban sólo cuatro días y ya habíamos agotado toda nuestra materia prima de fe, esperanza y caridad. Como locas vagábamos por las calles, con la vista constantemente levantada hacia las puertas de los edificios por si advertíamos el típico papel rectangular blanco. Piso por alquilar. Razón: portería.

Hacer este tipo de redadas por la ciudad puede resultar más alucinante que cualquier hongo mexicano. En este itinerario demencial conseguimos dar con dos antros, que a primera vista nos parecieron interesantes. El primero de ellos nos lo hubiéramos quedado porque la obsesión de que las cartas no se equivocaban cuando decían que estábamos malditas, nos había embotado tanto el cerebro como para que considerásemos que el piso era justo lo que necesitábamos. La portera, muy amable, consintió en llamar al propietario para que nos entendiésemos con él. Y aquí viene lo que únicamente puede ocurrir en un país tan delirante como en el que vivimos. Después de haber aceptado todas las condiciones que nos imponía, va el hombre y escupe:

“Supongo que ustedes están casadas”.

¿Casadas? ¿Puede haber gente que aún crea en estas tonterías? Y no sólo eso, ¿sino que además las diga en voz alta? Nuestra respuesta fue un no rotundo.

“Ah, pues entonces, sintiéndolo mucho, no hay nada que hacer”.

Resulta que el pájaro aquél quería alquilar su piso a un matrimonio o, en su defecto, a dos. Quería inquilinos serios y responsables. Nada de jóvenes con pinta de cabras locas que seguramente utilizaríamos el apartamento para montar un bingo y bacanales en plan romano. No nos sirvió de nada que le inventáramos una vida de sobriedad y ascetismo, ni tan siquiera que le mostrásemos el certificado de penales completamente limpio. Que no, tú, que tenías que estar casada. La posibilidad de tener que pasar por la vicaría, tanto Anna como yo, sólo para alquilar aquello, que de hecho tampoco era ninguna joya, la descartamos al cabo de tres minutos de deliberación.

El segundo intento fue más folclórico. El piso se encontraba radicado en un callejón sin salida, cerca del puerto. La escalera, naturalmente, además de no tener ni una maldita bombilla, no sabía ni por oídas lo que era un ascensor. Llegamos resoplando al ático, que debía de ser el segundo punto más alto del globo después del Himalaya. Detrás nuestro, también medio asfixiado y congestionado, escalaba el propietario. Hombre cual peonza que no paró durante toda la ascensión de hacer comentarios tontos sobre lo saludable que era, sobre todo para la gente joven, el hacer ejercicio cada día. El piso (¿era aquello realmente lo que corresponde a una definición de piso en cualquier diccionario?) constaba de una especie de habitación de proporciones tan minúsculas que hasta un enano tendría que haber entrado agachado. En un rincón de esta sala que correspondía, según su dueño, a la denominación de comedor-living-cocina, había enclavada una cocina seguramente anterior a la primera guerra mundial, que quedaba separada del resto por una cortina grasienta de color azul dudoso. Habitaciones, lo que él llamaba habitaciones, tenía dos. Una rectangular y la otra de forma piramidal, y además, sin una maldita ventana o rendija para que se filtrara algo de aire. Por hacer una pregunta tonta, inquirí:

“¿Y el baño?”

Article aporta per VEI